L'avi del cel
La nit es presentava llarga quan la tempesta va descarregar llamps i trons i va despertar a la petita de la casa. El seu plor va interrompre enmig de la foscor. Res la consolava; no volia el xumet ni el seu biberó preferit, ni tan sols les melodies somniferes que dormen a qualsevol, inclós a mi, mentre les tararejava.
La vaig agafar entre els meus braços. Els seus ulls em miraven amb espectació.
La vaig agafar entre els meus braços. Els seus ulls em miraven amb espectació.
-Momo -li vaig dir amb veu calmada.- Fa temps, quan tu encara dormies sota el bressol de la lluna....- els plors varan deixar pas al silenci, - l'avi del cel ens va deixar per començar un llarg viatge més enllà de les estrelles i del Sol. Volia descobrir nous paratges i nous colors. Volia conèixer tantes coses.... així que va marxar sense mirar enrera, amb una mica de rencança i tristor.
>>Després d'acomiadar-nos de l'avi del cel, vem tornar a casa on ens esperava una misteriosa carta i una sorprenent caixa. La caixa era plena de petons i paraules, i a la carta hi deia: Aqui us deixo les meves paraules més preciades (familia, amor, felicitat...).També us deixo milers de petons per quan us sentiu tristos o em trobeu a faltar.
>>Petita Momo, l'avi del cel t'hagués cantat cançons que només ell coneixia. S'hagués inventat milers d'aventures només per ell i per tu. Hauria fet tantes coses amb tu i per a tu...
>>Peró l'avi del cel va marxar més amunt del sostre del món i més lluny que el Sol i Plutó.
>>Saps una cosa, Momo? Crec que l'avi del cel s'ha convertit en l'estrella més brillant de la nit. La veus Momo? aquella, aquella d'allà. Una llagrima va recorre la meva cara.
>>Després d'acomiadar-nos de l'avi del cel, vem tornar a casa on ens esperava una misteriosa carta i una sorprenent caixa. La caixa era plena de petons i paraules, i a la carta hi deia: Aqui us deixo les meves paraules més preciades (familia, amor, felicitat...).També us deixo milers de petons per quan us sentiu tristos o em trobeu a faltar.
>>Petita Momo, l'avi del cel t'hagués cantat cançons que només ell coneixia. S'hagués inventat milers d'aventures només per ell i per tu. Hauria fet tantes coses amb tu i per a tu...
>>Peró l'avi del cel va marxar més amunt del sostre del món i més lluny que el Sol i Plutó.
>>Saps una cosa, Momo? Crec que l'avi del cel s'ha convertit en l'estrella més brillant de la nit. La veus Momo? aquella, aquella d'allà. Una llagrima va recorre la meva cara.
Però la Momo no em va contestar. Dormia placidament entre els meus braços.
Felicitats papa, allà on estiguis.
Felicitats papa, allà on estiguis.
posted by Luz del Olvido at 5:38 p. m.
4 Comments:
Tant de bó pogués trobar paraules per dir-te el que m'has fet sentir amb aquest escrit. Sé que et faría feliç.
Pero no les tinc.
No existeixen.
No hi ha res que sigui tan gran com l'amor que hi ha aquí, com la barreja de dolor i alegría que es llegeix a cada paraula.
Tots trobem a faltar molt a l'avi del cel. Tots ens imaginem com seríen les coses si ell estigués aquí... Ja ho saps.
Pero la germaneta del teu estimat Sandman, de vegades, es puñetera y ens dona lliçons dures...
Tu y jo vam compartir-ne una ara fará 4 anys...
El que vam aprendre ens va unir.
I res podrá separarnos.
Ets la millor.
No ho dubtis mai.
T'estimo.
És preciós... I trist,i dolç i ple d'amor. POtser és per això que aquest petit escrit es tan gran.
MOlts petons.
Gràcies, Jaku. Va ser una experiència dura, certament. Van ser molts dies sense dormir, aferrada a un impossible, protegint-me amb una foto antiga entre els meus braços. Poca gent, per no dir quasi ningú al meu costat. Només tu les 24 hores del dia. Gràcies.
BXT.
Li debia al meu pare des de fa temps, Lisi. Era una manera de que la petita Momo comences a coneixèr al seu avi. Ella s'ho mereixia, i el meu pare, també. Gràcies
petons
Un homenatge precios. D'indescriptible bellesa i tendresa, sense caure en el sentimentalisme. Segur que l'avi del cel estaria molt orgullós de tu, cunyà.
Un patonàs!
Publicar un comentario
<< Home